El debat Quins lideratges cal promoure en el professorat i l’alumnat?, el setè del cicle, celebrat el 14 de març a l’EspaiCaixa de Girona, va estar farcit d’imatges simbòliques. El ponent que va emmarcar el tema, el doctor en Filosofia i Ciències de l’Educació Àngel Castiñeira, director de la càtedra de lideratges d’ESADE-URL, va servir-se d’una colla d’imatges molt gràfiques, però també en van utilitzar la resta d’intervinents: el director de l’escola Jacint Verdaguer de Sant Sadurní d’Anoia, Josep M.Esteve; el professor de secundària i sots-president de la Fundació SER.GI (Servei Gironí de Pedagogia Social), Albert Quintana, i la directora de l’Escola Doctor Robert de Camprodon i membre del Grup de Mestres del Ripollès, Rosa Gibert Moliner.
“Els líders educatius són portadors de torxes i sembradors d’estels. Quan diem pren el relleu, porta’l un tram del camí i després transmet-lo i ho fem, esdevenim cadena i pont entre generacions”, indica Castiñeira, que assenyala els tres vèrtex que marquen el triangle del lideratge: persones que dirigeixen (1), amb col·laboradors i seguidors (2), que treballen conjuntament per a un projecte o somni compartit (3).
Defineix el lideratge com “un procés dinàmic que posa en marxa persones que assumeixen responsabilitats, membres d’un grup interpel·lats i mobilitzats i causes per les quals val la pena esforçar-se” i sosté que “és més important el lideratge que el líder”, que “sempre és una part dintre d’un procés”. Això sí, en aquest procés és molt important “saber empoderar, saber delegar, saber crear equip”.
Per al professor d’ESADE, el lideratge ha d’incloure projecte (“cap on anar”), programa (“com anar-hi”) i emoció (“ganes per fer-ho”). Crear projecte vol dir “construir un relat” i requereix “saber llegir bé el partit” i “detectar les finestres d’oportunitat per avançar” en el si de l’escola. Això precisa saber què és allò que mou i neguiteja la comunitat educativa de cara a “generar significat, crear sentit” per a un projecte i un programa compartit.
Assenyala com a “competències bàsiques” per al lideratge “el coneixement, l’orientació a l’acció, la visió i fonamentalment la tasca de relació” i remarca que “la relació interpersonal té molt a veure amb la intel·ligència emocional”. Una intel·ligència emocional que “no s’explica ni s’aprèn prou als centres educatius, perquè sovint els processos de formació i d’aprenentatge són molt individualitzats”. “Avui sabem que els directius i els responsables dels equips comencen a tenir en compte d’una manera molt evident les competències interpersonals, que tenen a veure amb l’empatia, amb posar-se al lloc de l’altre, amb la cooperació, amb la distribució de rols, amb el treball en equip…”, indica.
Aprendre a liderar, exercint el lideratge i aprenent dels errors
Castiñeira argumenta que la millor manera d’aprendre a liderar és exercint el lideratge i aprenent dels errors. “El problema és que per aprendre lideratge s’ha de donar a les persones determinats marges de confiança i d’iniciativa, en la qual es pugui dir: arrisca’t, no tinguis por de fracassar”. I fa notar que en un context com el de l’escola “les vies d’aprenentatge pràctiques ja hi són” però han d’anar “acompanyades d’espais de reflexió” que ajudin a respondre preguntes com ara: “Què hem fet? Per què ho hem fet? Quin sentit té, tot plegat? Cap on volem anar?” Un tipus de reflexions “molt faltades, no només als centres educatiu”, segons considera, fet que condueix a “un activisme cec en el qual només sembla important l’acció i no es preveu estratègia, visió o avaluació”.
Qui també és el director de l’Observatori de Valors de la Fundació Lluís Carulla assenyala quatre tipus de lideratge per a l’àmbit educatiu: el transformacional, el servidor, el responsable i el distribuït. El lideratge transformacional (1) “està orientat més enllà del propi interès” i “inclou tasques fonamentals del lideratge pedagògic” com ara articular una visió educativa (el projecte de centre); mobilitzar el personal desenvolupant la missió educativa i els objectius; implicar els pares i els alumnes; fer rendició de comptes; i interpretar les tendències socials, econòmiques i mediambientals per relacionar-les amb les necessitats i les pràctiques escolars. “En un centre escolar el lideratge pedagògic és el fonamental, és la seva ànima, el que dóna sentit últim a la dimensió de compromís i fins i tot de vocació de la tasca docent, perquè gràcies a ell els somnis prenen cos i s’encarnen en projectes concrets, únics i singulars, els que havien estat anhelats per una comunitat”, indica.
El lideratge servidor (2) posa en joc un nou principi moral: l’única autoritat que mereix suport és “la que és lliure i conscientment donada al líder pels seguidors, com a resposta i en proporció directa a l’evident i clara talla del líder com a servidor”.
El lideratge responsable (3) té cura dels valors comuns de la comunitat en la qual actua. “Ofereix inspiració i perspectiva sobre el futur desitjat. Dóna suport als seguidors. Crea sentit i significat”. I ho exemplifica esmentant el jesuïta Ignacio Ellacuría, assassinat el 1989 per militars d’ultradreta al Salvador, que distingia entre “fer-se càrrec de la realitat”, “carregar amb la realitat” i “encarregar-se de la realitat”. Les tres expressions tenen relació amb el lideratge responsable. Fer-se càrrec de la realitat vol dir “entendre amb implicació les situacions”. Carregar amb la realitat implica “servir en les situacions i no servir-se’n”. I encarregar-se de la realitat vol dir “actuar-hi amb involucració, construint la realitat”.
El lideratge distribuït (4) parteix de la base que “el lideratge no és quelcom que es fa a altres persones, sinó amb altres persones” i sosté que en el lideratge educatiu és clau “saber fer el pas del Me al We, del jo al nosaltres”, ja que “als centres cal un projecte de conjunt, no un conjunt de projectes”.
Referents de suport al lideratge
El bon lideratge ha de vincular líders i referents, segons Castiñeira, que assegura que “a les millors escoles de lideratge, no sempre hi ha líders, sinó que hi ha referents”. Identifica com a referent aquella persona que exemplifica amb la seva conducta determinats valors i que influeix positivament en la conducta dels altres, encara que no pretengui ser exemple sinó mostrar “que hi ha un estil de vida millor”. El professor vincula el bon lideratge i els referents i sosté que “no tots podem ser líders, però tots podem, a petita escala, ser referents: en l’àmbit familiar, en l’àmbit escolar, en l’àmbit de la socialització, etc”.
Castiñeira proposa un exercici de reflexió personal als docents mirant al passat i al futur que els dugui a fer-se preguntes com ara: “Quins han estat els meus referents biogràfics? Què m’han aportat? Quins m’han impactat i per què? Quin record perdurable m’han deixat? Com han condicionat la direcció de la meva vida?” També els proposa recordar i visualitzar el/la millor mestre/a que han conegut o tractat personalment al llarg de la vida acadèmica, observant les seves característiques (personals, relacionals, professionals) o preguntar-se “què ha influït en el seu desenvolupament personal i/o professional el fet d’haver conegut a aquesta persona?” En el pla personal convida a demanar-se: “Què recordaran de nosaltres? Quins processos vitals i personals haurem acompanyat i haurem ajudat a desenvolupar? Quins valors haurem ajudat a interioritzar ? Què haurem aportat a la qualitat humana dels nostres alumnes?”
Consells per als educadors
Finalment, Castiñeira clou la seva reflexió amb quatre consells als docents. Primer, no minusvalorar la feina que estan fent, que “contribueix a construir i millorar” la realitat. “El ser mestre ha de donar un grau d’autoestima suficient”, indica.
Segon, l’educador “per força ha de tenir una visió holística de la persona” i sosté que un bon mestre sap donar resposta a contextos de vida molt diferents i sap combinar la transferència de coneixements amb el conreu d’actituds. “És des d’aquesta visió que pot contribuir a formar persones competents en els aspectes cognitius i professionals, persones conscients de les seves responsabilitats i del seu comportament ètic, persones compromeses amb la societat i el país i persones connectades amb el món i l’entorn”.
Tercer consell: “compte amb l’activisme”, indica. “El perill més gran de les persones molt orientades a l’acció educativa, fins i tot com a responsables de grups, és creure que l’acció per l’acció ja val. I és cert que calen resultats, però han d’estar guiats per un punt de reflexió que doni sentit i transcendència al que es fa i es vol fer”, que indiquin “cap a on anem”, cosa que “no és acció” sinó “crear sentit” que és el lideratge. Per explicar ben visualment aquesta situació Castiñeira compara aquest activisme amb el hamster que dóna voltes sense parar sobre els seu rodet a la gàbia, sense moure’s de lloc.
I quart consell: “compte amb cremar-se” (el burn-out), que és “un dels perills més grans que té un mestre”, ja que el lideratge educatiu “implica donar molta energia als altres i això provoca un efecte de vampirització”. En aquest cas advoca perquè el docent se sobreposi a través “d’una dinamo” pròpia –“si trobes una font interior per enfortir la teva energia evitaràs el burn-out”, diu– més que amb la tan invocada “recàrrega de piles”, que requereix una bateria externa, o sigui a través d’una energia que ve de fora, de la qual “sempre s’és depenent”. Castiñeira conclou que convertir-se en una dinamo “no es fa només amb el fitness físic o ni tan sols acadèmic, intel·lectual” sinó que és un procés “més espiritual” i vol dir “incorporar en la pròpia preparació estones de silenci, de reflexió, de distanciament, d’autoconeixement, de meditació…”
Treball d’equip, sempre
El mestre i director d’escola Josep M. Esteve va prendre el relleu a Castiñeira en un to plenament coincident, assegurant que el “líder sempre ho és en funció de l’equip, mai com a individu sol”. Assenyala que per al lideratge en una escola cal una suma de “preparació i responsabilitat”, que s’exerceix des de tots els àmbits –des de la direcció del centre a l’aula- i assegura que un bon lideratge d’equip sovint és aquell que no es nota. En el “nou paradigma educatiu” en el qual les noves tecnologies han introduït “una nova manera d’aprendre i d’ensenyar”, el lideratge requereix una especial “visió de futur” i qualitats com ara “ser positius; procurar no enfadar-se; dirigir i prendre decisions; obtenir el màxim de l’equip; cercar sempre alternatives i no prendre’s les coses de manera personal”. Una tasca de lideratge que, des de la direcció, “ha de saber trobar un equilibri entre els resultats i el bon clima de centre”.
Des dela FundacióSER.GI, el seu sosts-president Albert Quintana va argumentar la importància que el lideratge educatiu busqui “assolir l’objectiu bàsic, fonamental i comú de l’èxit educatiu dels nois i noies”, i que sigui “compartit i comunitari”, participat pel professorat, l’alumnat, les famílies i les entitats culturals i cíviques. “Entenem aquest lideratge com un lideratge que inclogui tots els agents educatius, des del professorat a les famílies, des dels serveis educatius als serveis socials, des dels centres cívics i culturals a les entitats de lleure i esportives, passant principalment pel propi alumnat”. Un lideratge que “inclogui i connecti el dins i el fora de l’escola d’una forma integral”, indica Quintana.
Les estratègies que han de fonamentar el lideratge educatiu passen pel treball en equip com un “element essencial” que, segons Quintana, “és una eina que els professionals docents no dominem plenament ni en traiem tot el guany que en podríem obtenir”, tot i aventurar que possiblement “hi ha un millor treball en equip a infantil que a secundària”. Un treball d’equip que ha d’estar vinculat a un projecte. “Un projecte concret de quina és la direcció que es vol emprendre i quin camí hi ha de portar” i elaborat en base a un “treball en xarxa”, perquè “cal donar resposta als reptes educatius més enllà de l’aula i del propi centre”. Una aposta que el directiu de la Fundació SER.GI considera que “s’ha encetat amb els Plans Educatius d’Entorn i els plans comunitaris però que encara és incipient i tenim una mica a les beceroles”.
Per la seva part, en nom de la Federació de Moviment de Renovació Pedagògica, la membre del grup de Mestres del Ripollès Rosa Gibert i Moliner va presentar-se amb satisfacció com “una mestra no cremada” que “encara creu que la seva feina pot ajudar a millorar el món i se’n sent responsable”. I potser és per això que va voler tractar “l’aspecte més emocional del lideratge” i argumentar que “fins i tot la neurociència explica que un sistema funciona millor des de la confiança, la il·lusió i l’entusiasme”. Indica que avui se saben “moltes coses apassionants de com funciona el cervell, com que a la zona prefrontal (on “s’inventa el futur”) està íntimament relacionada amb el sistema límbic (el cervell emocional), de manera que “fins i tot la renovació pedagògica necessita de benestar per poder innovar”.
Creuant les aportacions respecte al lideratge que es fan des del document de la FMRP El compromís ètic del professorat, assegura que “la reflexió sobre el lideratge és clau per millorar el sistema educatiu, per respondre a l’entorn canviant, per motivar els equips, per articular-se amb l’entorn”. Sosté que la governança d’un centre “depèn en gran mesura d’un lideratge qualificat” i que la insistència a parlar de lideratge al sistema educatiu prové de la urgència amb què es planteja l’objectiu de millorar les competències de l’alumnat, la qualitat personal i la qualitat de la docència.
Vicenç Relats i Casas,
és coordinador i moderador del cicle de debats Què vol dir ser mestre avui? El compromís ètic del professorat, a debat.
Podeu veure el video íntegre del debat clicant en aquest enllaç
La Seu d’Urgell acollirà dimecres, dia 28 de març, la penúltima sessió –la novena– del cicle Què vol dir ser mestre avui? El compromís ètic del professorat, a debat. Sota l’enunciat Com es pot treure el millor de cadascú?, el debat comptarà amb la participació del director de l’Escola Garbí Pere Vergés d’Esplugues de Llobregat Jordi Carmona, que hi farà una ponència inicial; de la mestra de l’escola Fructuós Gelabert de Barcelona, Núria Rodríguez; i de la membre del Grup de Mestres de l’Alt Urgell-Cerdanya de la FMRP, Pepita Ramèntol.
