Participants | Què vol dir ser mestre avui?

DIÀLEG: 1- Què vol dir ser mestre avui?

Dimecres 1 de febrer, de 18 a 20 hores. CCCB. Barcelona

Mònica Terribas i Sala és periodista, professora del Departament de Periodisme i de Comunicació Audiovisual de la Universitat Pompeu Fabra des de 1993 i directora de TV3 des del juny de 2008. Va començar a treballar en televisió el 1988, amb els equips de Joaquim M. Puyal. Des del setembre del 2002 fins al maig de 2008 va conduir l’informatiu La Nit al Dia de TV3, que dirigia des de 2005. Llicenciada en Ciències de la Informació per la UAB i doctorada en Filosofia per la Universitat d’Stirling (Escòcia), on va fer la tesi doctoral. Va ser vicedegana dels Estudis de Periodisme de la UPF (2000-2004). Entre moltes altres distincions, ha rebut el Premi Nacional de Cultura de Periodisme de la Generalitat de Catalunya (2003), Premi Òmnium Cultural al millor programa de televisió (2005) i el Premi Ciutat de Barcelona de televisió (2006).

Jaume Cela i Ollé casat, pare de tres fills i avi de dos néts. Mestre i escriptor. Actualment és el director del l’Escola Bellaterra. És membre de l’Associació de mestres Rosa Sensat, de la Federació de MRP de Catalunya, del Consell Escolar de Catalunya i del Consell de redacció de Cavall Fort. Ha escrit una seixantena de llibres adreçats, sobretot, al públic infantil i juvenil i també ha escrit llibres de temes educatius, alguns dels quals amb la col·laboració de Juli Palou. Ha rebut diversos premis literaris i l’any 2008 li van concedir la Creu de Sant Jordi. Col·labora amb articles a diverses revistes pedagògiques i al diari Ara.

Vicenç Relats i Casas és periodista, llicenciat en Ciències de la Informació per la UAB. Ha estat redactor del diari AVUI, dels serveis informatius de TV3 i cap de premsa del Departament de Benestar i Família de la Generalitat. Ha dirigit la revista Quaderns d’Acció Social i Ciutadania i ha col•laborat a Ràdio Barcelona, Catalunya Cultura i Granollers Televisió, entre d’altres. Dirigeix la revista llibre Vallesos. Gent, terra i patrimoni i és columnista d’opinió del bisetmanari EL 9 NOU (Vallès Oriental). És autor i coautor de llibres d’assaig. Coordina i modera el cicle Què vol dir ser mestre avui? @VRelatsCasas.

DEBAT: 2- On és l’èxit i on és el fracàs educatiu, i de qui?

Dimecres, 8 de febrer, de 18.00 h. a 20.00 h a Universitat Rovira i Virgili-Campus Terres de l’Ebre. Tortosa.

Joan Manuel del Pozo és professor de Filosofia de la Universitat de Girona, on explica filosofia antiga i ètica de la comunicació. Manté una intensa activitat com a conferenciant aquí i en diversos països entorn de temes d’educació, filosofia, ètica i política. Com a polític, ha estat diputat al Congrés i al Parlament , tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Girona i conseller d’Educació i Universitats en el darrer govern de Pasqual Maragall. És conseller de govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Trobareu bon part de les seves conferències i escrits sobre qüestions educatives al seu blog: http://joanmanueldelpozo.blogspot.com/.

Santi Llorens i Calvet és llicenciat en filologia hispànica, literatura espanyola, per la UB i diplomat en Assessoria laboral i Dret tributari per ESINE. Dirigeix l’IES Celestí Bellera de Granollers des del 2005 i hi treballa des de 1998. Es va iniciar en la docència a l’Escola Municipal Salvador Llobet de Granollers (1975-85), en un anys d’aprenentatge al costat de grans pedagogs com Salvador Llobet i Maria Gaja. A l’Escola de Segon Ensenyament La Vall del Tenes (1983-1992) va aprendre al costat de Joan Ruiz i Calonja, gran humanista i pedagog, que considera el seu mestre, i va continuar a l’IES Antoni Cumella de Granollers (1993-1997). Ha compaginat la tasca de professor de castellà i de grups d’atenció a la diversitat i aula oberta amb els càrrecs de tutor, coordinador de nivell, cap d’estudis i director. Ha tingut una intensa activitat com a articulista i conferenciant.

Consol Sagrera Vilaplana és mestra d’educació infantil i primària. Des de fa deu anys és directora de l’Escola El Temple de Tortosa, de la qual abans havia estat cap d’estudis durant vuit anys. És presidenta del Moviment de Mestres per a la Renovació Pedagògica de les Terres de l’Ebre, integrat a la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya. Ha impartit cursos de formació de professorat novell, cursos per als equips directius dels centres docents i cursos de formació inicial en direcció de centres docents públics.

DEBAT: 3- Quins són els límits que faciliten la convivència a l’aula?

Dimecres 15 de febrer, de 18 a 20 hores. Fundació Universitària del Bages. Manresa

Maria Jesús Comellas i Carbó és doctora en Psicologia i professora titular d’Orientació Educativa i directora del curs de Postgrau sobre Orientació i estratègies per al debat educatiu en el context familiar, del Departament de Pedagogia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona. Dirigeix el grup de recerca GRODE (Grup de recerca, Orientació i desenvolupament educatiu). de la UAB www.grode.org i l’Observatori de la violència a les escoles (OVE) http://portal.grode.org. És la responsable i dinamitzadora del Projecte de la Diputació de Barcelona: Espais de debat educatiu en el territori amb i per a les famílies en diferents municipis de la província i del grup de recerca DEF (Debat Educatiu i Famílies). Col·labora amb diferents mitjans de comunicació i és autora de diversos llibres.

Joan Girbau és diplomat d’EGB per la UAB (Escola de mestres de Sant Cugat) i llicenciat en historia per la UAB. Va començar a treballar de mestre a l’Escola Ronçana de Santa Eulàlia de Ronçana i va continuar a l’Escola Vallès i l’Escola Mestres Montaña de Granollers. El 1992 es va incorporar a l’IES Celestí Bellera, també a Granollers, que dos anys abans havia iniciat la Reforma de forma experimental. D’ençà del 1999 és formador del Departament d’Ensenyament en Competència Social i en Mediació. Ha estat responsable de la Unitat de Suport a la Convivència Escolar del Departament d’Ensenyament (2005-11) i en aquest període l’ha representat a l’Observatori Estatal de la Convivència i al treball Estudio estatal sobre la convivencia en la Educación Secundaria Obligatoria. Ha participat en diversos congressos sobre convivència. Aquest curs ha tornat a la docència a l’institut Eugeni Xammar de l’Ametlla del Vallès. Amb en Pere Led és autor del llibre Conflictes escolars: respostes educatives.

Ramon Sitjà i Domènech és enginyer tècnic químic i diplomat en magisteri, amb un postgrau en Educació Intercultural. Des de 1974 fins a l’actualitat ha treballat com a mestre de l’Escola Pública Andersen de Vic, que va dirigir de 1984 a 1994 i de la qual va ser cap d’estudis del 2000 al 2005. És professor de Didàctica General a la Facultat d’Educació de la Universitat de Vic des del 1980 fins avui. És membre de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya i ha organitzat diverses Escoles d’Estiu a Osona. Va ser alcalde de Manlleu del 1995 al 1999 i regidor en altres legislatures. Va ser coordinador de Formació del Professorat als Serveis Territorials d’Ensenyament a la Catalunya Central, del 2009 al 2011.

DEBAT: 4- Com potenciar el gust per aprendre?

Dimecres 22 de febrer, de 18 a 20 hores. CCCB. Lleida

Joan Domènech Francesch és llicenciat en Filosofia i Lletres, especialitat en Història, per la UAB (1975). Treballa a l’ensenyament des de 1972, des de 1976 a l’escola pública. Va ser president de la Federació de MRP de Catalunya (1989- 1996). Des de 2004 fa de director a l’escola pública Fructuós Gelabert de Barcelona. La seva trajectòria professional ha estat lligada als MRP des dels inicis (1979) fins l’actualitat. Ha publicat articles de reflexió pedagògica en les revistes Cuadernos de Pedagogía, Perspectiva Escolar, Guix, Aula d’Innovació educativa, Escola Catalana entre d’altres. Ha desenvolupat activitats de formació permanent, específicament amb interins i directors. Ha publicat diversos llibres, els darrers a l’editorial Graó, Mirades a l’educació que volem i Elogi de l’educació lenta.

Carme Alemany Miralpeix és mestra des de fa 32 anys de l’escola El roure gros de Santa Eulàlia de Riuprimer. Actualment és cap d’estudis i responsable del projecte Conèixer, descobrir i aprendre junts a través de la ciència, que es porta a terme a l’escola. És membre del grup de matemàtiques Perímetre i del projecte Europeu UNAWE de didàctica de l’astronomia

Judit Surroca Solé és mestra d’Educació Infantil a l’escola La Rosella de Rosselló, i estudia Psicopedagogia a la Universitat Oberta de Catalunya. Fa sis anys que participa en el Moviment d’Innovació Educativa de Lleida, integrat a la FMRP, i tres que n’és la presidenta. Ha pres part activa en la construcció del document El compromís ètic del professorat. És membre del Consell Assessor de la Revista Guix d’Infantil, de Graó. També és membre de diferents premis de la ciutat de Lleida com els BATEC. Sempre ha pensat que l’escola és el primer esglaó per transformar la societat i d’aquí ve la seva vocació.

DEBAT: 5- Com compartir la responsabilitat educativa escola-família?

Dimecres 29 de febrer, de 18 a 20 hores. TecnoCampus Mataró-Maresme. Mataró

Carles Capdevila i Plandiura és Llicenciat en Filosofia i periodista, amb una llarga trajectòria en premsa, ràdio i televisió. En l’actualitat, és director del diari ARA. Entre d’altres, ha estat articulista d’opinió dels diaris Avui, El Periódico i El 9 Nou (1995-2010), director i conductor del programa Eduqueu les criatures (Catalunya Ràdio), director i presentador del programa Qui els va partir (TV3) i col·laborador als espais El Club i Divendres (TV3). També és autor del llibre Criatura i Companyia (Premi Pere Quart d’humor i sàtira, 1999) i pare de quatre fills. Més informació a: www.carlescapdevila.com

Sunta Sogas és mestra d’educació infantil i primària. Ha exercit fonamentalment a l’escola El Sagrer de Barcelona de la que he estat quatre anys cap d’estudis i dotze cursos directora. Formadora de l’Institut de Ciències de l’Educació (ICE) de la UAB, ha impartit formació a mestres interins al primer any d’incorporació a la xarxa pública i també formació a equips directius i a aspirants a la direcció escolar. És membre dels MRP i organitzadora de les jornades 0-12. És autora del treball de recerca “La direcció escolar que fomenta el talent i l’excel·lència educativa amb la seva mirada pedagògica”.
http://www.xtec.cat/sgfp/llicencies/201011/memories/2075m.pdf

Ricard Aymerich Balagueró és director de l’Escola Montserrat Solà de Mataró i president de la Confederació estatal de Moviments de Renovació Pedagògica. Ha estat president del Moviment Educatiu del Maresme (premi Catalunya d’Educació 2011 a entitats), i de la Federació de MRP de Catalunya (2004-2009). Va dirigir el Projecte Educatiu de Ciutat de Mataró (2000-2003) i va ser un dels signants del Pacte Nacional per a l’Educació (març 2006). Està preparant la presentació pública del llibre Junts a l’aula?. Present i futur de l’educació comprensiva a Catalunya, que la Fundació Jaume Bofill va encarregar a tres mestres i professors. També és coautor d’altres llibres de temàtica educativa (La pissarra, d’Ed. Rosa Sensat; Els hàbits dia a dia, de l’Ajuntament de Mataró) i d’articles, així com participant a diversos debats en mitjans audiovisuals i escrits, d’àmbit nacional i estatal.

DEBAT: 6- Com entendre i gestionar la diversitat multicultural i la interculturalitat?

Dimecres 7 de març, de 18 a 20 hores. Centre de lectura de Reus. Reus

Marta Casas Castañé és antropòloga especialitzada en immigració, gestió de la diversitat i la convivència i educació intercultural. Amb experiència en diferents àmbits d’intervenció social: associacionisme, administració local, educació formal i no formal. En els darrers anys s’ha centrat professionalment en formació, assessorament i consultoria en les seves matèries d’especialització. És autora de vàries publicacions, algunes de les quals directament relacionades amb educació i diversitat. Actualment i després de tretze anys de no estar a l’aula, torna a treballar de professora de música a secundària.

Montse Barti és mestra d’Educació Especial, especialitzada en Pedagogia Terapèutica. Esta jubilada des del setembre del 2011. En els darrers set anys ha estat directora de l’Escola Sant Jordi de Vilanova i la Geltrú, una de les escoles de nova creació que ha impulsat molts projectes d’innovació i renovació pedagògica. És membre del Moviment de Renovació Pedagògica del Garraf des de la seva fundació fa més de 25 anys. Ha estat coordinadora de l’Escola d’Estiu del Penedès en algunes de les seves edicions des de fa 34 anys. Va ser regidora de l’Ajuntament de Vilanova (1991-95) i participant en les Comissions d’Educació i Cultura. És membre de la junta de la Federació d’MRPs de Catalunya.

Pep Gratacós i Guillén és actualment tutor de l’Aula d’Acollida de l’Institut Pere Alsius i Torrent de Banyoles. Fa més de vint anys, entre la seva professió de docent i el voluntariat a Càritas, que treballa en temes relacionats amb immigració i interculturalitat. Durant dos anys i mig va participar, a Bolívia, en projectes d’educació popular i intercultural amb la Universidad Católica Boliviana i el Centro Boliviano de Investigación y Acción Educativas – CEBIAE. Ha escrit diversos articles sobre educació, llengua, i acollida d’alumnat nouvingut per a publicacions de la Universitat de Girona, l’Institut d’Estudis Catalans i el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya. És col·laborador de la Fundació Jaume Bofill a través de qui ha coescrit el llibre Diversitat cultural i exclusió escolar. Dinàmiques educatives, relacions interpersonals i actituds del professorat.

DEBAT: 7- Quins lideratges cal promoure en el professorat i l’alumnat?

Dimecres 14 de març, de 18 a 20 hores. EspaiCaixa. Girona.

Àngel Castiñeira és doctor en Filosofia i Ciències de l’Educació per la Universitat de Barcelona i actualment dirigeix la Càtedra Lideratges i Governança Democràtica d’ESADE, de la Universitat Ramon Llull. Va iniciar la seva activitat docent a ESADE-URL el 1993 i des del 2005 en dirigeix el Departament de Ciències Socials. La seva activitat docent s’ha especialitzat en els camps de la filosofia social i l’anàlisi de l’entorn; la filosofia política i l’ètica aplicada (especialment en aspectes relacionats amb l’ètica de l’empresa i el treball amb valors dintre de les organitzacions, i la relació entre valors i lideratge). És autor de nombrosos llibres i estudis sobre aquestes temàtiques. També és el director de l’Observatori de Valors (Fundació Lluís Carulla)

Josep M. Esteve sempre diu que és mestre, tot i la seva llicenciatura en història, que de “ben poc” li va servir per a la seva feina. Porta trenta anys dedicats exclusivament a l’educació i a la seva millora. Dirigeix l’escola Jacint Verdaguer de Sant Sadurní d’Anoia des de 1982 i sosté que ja li toca un relleu però que, de tant entusiasta que n’és, no el deixen plegar. Els darrers anys l’escola ha guanyat els premis més prestigiosos de Catalunya i l’Estat espanyol com ara el Marta Mata d’educació, el Nacional de Catalunya, el de Material digitalitzats del Ministeri d’Educació, el del Cercle d’Economia o el Baldiri Reixac. Ha estat formador i assessor de l’ICE i continua atenent algunes demandes de formació. Ha participat en nombrosos debats, taules rodones i conferències sobre educació i ha escrit nombrosos articles a publicacions com Guix, Cuadernos de Pedagogia, revista BIHE, Escola catalana o Òmnium cultural. És autor de dos llibres i coordinador d’un projecte de Plans de Treball basats en metodologia ABP de propera publicació. És coautor d’una materials educatius digitals premiats pel Ministerio.

Albert Quintana i Oliver és professor d’educació secundària des de l’any 1985 i tutor de l’Aula d’Acollida de l’Institut Montilivi de Girona des del curs 2005-06. Ha contribuït al desenvolupament dels Plans Educatius d’Entorn des del Pla Educació i Convivència de Girona i coordinant el dossier del mateix tema a la revista Cuadernos de Pedagogia (gener 2008). Ha participat en diversos grups de treball sobre l’escolarització d’alumnat nouvingut, la segregació escolar i les relacions família-escola vinculats a la Fundació Jaume Bofill. Des de l’any 2004 és sots-president de la Fundació SER.GI de Girona impulsant diversos projectes socio-educatius i interculturals. És membre del Consell d’Educació Municipal (CEM) de Girona i professor del Màster de Formació del Professorat de Secundària de la UdG.

Rosa Gibert i Moliner és membre del Grup de mestres del Ripollès, de la Federació de MRPs de Catalunya i de la comissió de treball sobre el ‘Compromís ètic del professorat’. Mestra d’escola 3-12 per vocació i directora de l’escola Dr. Robert de Camprodon per voluntat de servei a la “seva tribu”. L’apassiona també la formació dels mestr@s i dir la seva en temes que tenen a veure amb l’ètica professional i les emocions humanes lligades a l’educació. No està cremada i encara creu que la seva feina pot ajudar a millorar el món i se’n sent responsable.

DEBAT: 8- Com s’ha d’implicar el professional en la tasca educativa del centre?

Dimecres 21 de març, de 18 a 20 hores. Museu de la pell d’Igualada i comarcal de l’Anoia. Igualada.

Miquel Martínez Martín és catedràtic de Teoria de l’Educació i membre del Grup de Recerca consolidat en Educació en valors i desenvolupament moral GREM de la UB. Professor convidat a diferents universitats i consultor i avaluador en organitzacions i administracions educatives a nivell nacional i internacional, és membre de l’equip fundador de l’Escola Projecte de Barcelona. També és autor o coautor d’El contrato moral del profesorado (1998), Un lugar llamado escuela en la sociedad de la información y la diversidad (2001), La convivencia en los centros de secundaria. Estrategias para abordar el conflicto (2003), La formación en valores en sociedades democráticas (2006), El professorat i el Sistema Educatiu Català. Propostes per al debat (2008) Educación, valores y democracia (Núm extra de la Revista Educación 2011), Adolescencia, aprendizaje y personalidad (2012).

Jordi Ibañez i Figuera és llicenciat en Geografia i Història General per la UB. És professor catedràtic de secundària . Des de l’any 2004 és director de l’IES Eduard Fontserè de l’Hospitalet de Llobregat, i del 1992 al 1995, ho va ser de l’IES Llobregat de la mateixa ciutat. Va participar com dinamitzador del Projecte Educatiu de Ciutat (PEC) de l’Hospitalet. Ha estat professor formador del primer curs de directors del Departament d’Ensenyament en el mòdul Gestió del canvi. Visió. Planificació estratègica i professor dinamitzador de l’Aprenentatge Servei dins de l’Institut (http://www.aprenentatgeservei.org/index.php?cm=06&idC=863.) És coautor amb Julio Díaz-Otero de l’article sobre l’absentisme Una lucha que se puede ganar publicat a La Vanguardia el 3 d’abril de 2011. Té la distinció ciutadana de l’Ajuntament de la ciutat de l’Hospitalet de Llobregat (2010).

Carme Aloy és mestra d’educació infantil a l’escola Marquès de la Pobla, de Capellades, poble on viu. Fa uns anys va ser fundadora i directora d’una llar d’infants municipal a la Pobla de Claramunt. Fa més de deu anys que presideix el Grup de Mestres de l’Anoia, integrat a la Federació de Moviment de Renovació Pedagògica de Catalunya, de la qual és membre de la se seva junta ampliada. També és membre del Consell Escolar Territorial de la Catalunya Central com a representant dels moviments. Durant vuit anys va ser regidora d’Ensenyament, Comerç i Turisme a l’Ajuntament de Capellades. Fa molts anys que forma part d’un grup de teatre que ha realitzat produccions pròpies tant per a públic infantil com per a adults.

DEBAT: 9- Com es pot treure el millor de cadascú?

Dimecres 28 de març, de 18 a 20 hores. Centre Cultural Les Monges. La Seu d’Urgell.

Jordi Carmona Espinosa és biòleg i tècnic superior en Aqüicultura Marina, amb una àmplia experiència en el camp de la docència (30 anys) i en la gestió de projectes d’educació ambiental, entre altres. Ha treballat a les escoles Lumen i Súnion de Barcelona i des del 2009 dirigeix l’Escola Garbí Pere Vergés d’Esplugues de Llobregat. Ha estat col·laborador del projecte Edu 21 i del Grup de Treball de Mestres de Rosa Sensat. Publicacions recents:
Projecte Faros de l’Hospital de Sant Joan de Deu:
http://www.faroshsjd.net/item.php?id=1774&lang=1
Monogràfic Educaweb, “Fracàs escolar i resposta a la diferència”:
http://www.educaweb.com/noticia/2011/12/12/fracaso-escolar-respuesta-diferencia-15136.html.
Blogs:http://jcarmonaespinosa.blogspot.com/ http://www.jcarmonaespinosa2.blogspot.com/

Núria Rodríguez Bodelón és mestra d’Educació Infantil i Psicopedagoga. Des de fa cinc anys treballa a l’Escola Fructuós Gelabert de Barcelona. Col·labora amb l’ICE de la Universitat de Barcelona, en el Programa d’Educació Infantil, i en l’acompanyament de mestres novells. La seva trajectòria professional com a mestra està lligada a la reflexió sobre l’educació psicomotriu, el cos, les emocions… Esgarrapa estonetes per fer de pallassa d’hospital…

Pepita Ramèntol Mirot és mestra i llicenciada en psicopedagogia. Ha treballat en les diferents etapes educatives, des d’infantil a la secundària, i també en diferents tipus de centres, la majoria a la comarca de l’Alt Urgell (escoles rurals i les escoles de La Seu) i dues vegades a escoles d’Andorra. Actualment treballa a la USEE de l’Institut Joan Brudieu de la Seu d’Urgell. En acabar Magisteri, anava a l’Escola d’Estiu de Lleida i, al cap de pocs anys, amb uns quants companys i companyes van començar a formar el Grup de Mestres de l’Alt Urgell-Cerdanya. Des de fa molts anys és membre de la Junta de la FMRPC.

DEBAT: 10- A l’escola s’educa o s’ensenya?

Dimecres 11 d’abril, de 18 a 20 hores. UVIC. Vic.

Salvador Cardús i Ros és doctor en Ciències Econòmiques per la UAB (1981) i professor Titular de Sociologia per la mateixa Universitat, així com professor visitant a la Universitat de Cambridge, i investigador visitant a la Universitat de Cornell (EUA) i al Queen Mary College de la Universitat de Londres. Ha treballat en els camps de la sociologia de la religió i de la cultura, en l’anàlisi dels mitjans de comunicació i en l’estudi de les identitats nacionals. Els seus llibres que han rebut més atenció dels lectors han estat els dedicats a l’educació, El desconcert de l’educació (2000, dotze edicions en català i dues en espanyol) i Ben educats (2003, cinc edicions en català i tres en espanyol). Com a conferenciant s’ha dedicat molt particularment al món educatiu. En el camp del periodisme va crear i dirigir la revista Crònica d’Ensenyament (1987-1988) i ha estat subdirector del diari Avui (1989-1991). Col·labora regularment a l’ARA, La Vanguardia, Diari de Terrassa, Deia i Catalunya Ràdio. També ha estat assessor de programes de Televisió de Catalunya i va dirigir el programa setmanal La lletra petita d’educació a Ona Catalana (2000-2001). Des de 2008 és membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans.

Assumpta Duran i Oller és llicenciada en Filosofia i lletres, especialitat de Pedagogia, i exerceix de mestra d’escola rural des del curs 1982-83, a l’escola de Borredà (Berguedà). Des del curs 2000-01 exerceix la direcció d’aquesta escola, que ja havia dirigit entre 1982 i 1991. Des del 2004 també dirigeix la Zona Escolar Rural (ZER) Berguedà Centre. Ha treballat fonamentalment amb alumnes de cicles mitjà i superior. Mentre era estudiant va estar col·laborant en un esplai i després va treballar deu anys a l’escola Anxaneta de Mataró. Des de 1979 està vinculada a la formació, primer dins del sindicat USTEC, on es van promoure les Primeres Jornades Pedagògiques del Maresme que van desembocar en l’Escola d’estiu del Moviment Educatiu del Maresme. Forma part del Secretariat d’Escola Rural, del qual va ser coordinadora del 2007 al 2009. Formadora de l’ICE de la UAB, ha treballat amb interins de primer any en el programa ‘Comencem bé’ des del curs 2006/07, fent formació sobre competències a les escoles i ZERs des del 2008/09 i en cursos per a directors dins del programa del Departament “Una nova mirada al currículum” els cursos 2009/11. És cocoordinadora de l’Observatori de l’Educació Rural Catalana. En l’àmbit municipal ha coordinat el projecte de Poble Educador a la població de Borredà que s’ha dut a terme des de l’any 2007.